
L'agricultura ecològica es defineix com una metodologia de producció agrària que intenta respectar l'entorn i produir aliments sans i en quantitats suficients, utilitzant tècniques agràries naturals per fertilitzar el sòl, combatre les plagues, criar els animals, etc. També és coneguda com agricultura orgànica o agricultura biològica. Està reglamentat a través dels següent reglaments comunitari i desplegats, a posteriori, pels pels estats membres:
1.- "REGLAMENTO (CEE) No 2092/91 DEL CONSEJO de 24 de junio de 1991 sobre la producción agrícola ecológica y su indicación en los productos agrarios y alimenticios"
2.- "REGLAMENTO (CE) No 1804/1999 DEL CONSEJO de 19 de julio de 1999 por el que se completa, para incluir las producciones animales, el Reglamento (CEE) no 2092/91 sobre la producción agrícola ecológica y su indicación en los productos agrarios y alimenticios"
Es tradueix en un sistema agrari que té com objectius recuperar una agricultura ambientalment sana i socialment justa, aconseguint l'obtenció d'aliments d'excel·lent qualitat tant nutritiva com organolèptica seguint els cicles naturals, excloent l'aplicació de productes químics de síntesi i basant-se en el coneixement tradicional, junt als nous coneixements científics i socioeconòmics.
Exclou l'ús de productes químics com a fertilitzants i d'herbicides, plaguicides o antibiòtics, així com d'organismes modificats genèticament (OMG) i d'additius sintètics en el procés d'elaboració d'aliments.
En definitiva, l'agricultura ecològica utilitza com a model la pròpia natura i la cultura i sapiència populars, tractant de trobar les respostes que ambdues aporten i aplicar aquesta informació mitjançant els coneixements tècnics i científics actuals.
Els productes ecològics es caracteritzen per l'absència de pesticides en la seva producció, això fa que l'agricultura ecològica sigui respectuosa amb la salut del consumidor, del productor i del medi ambient.
Des de la Cooperativa es treballa de manera decidida per aconseguir que els consumidors, i també els productors, donin una importància cabdal al concepte de " garantia" o " seguretat". Per tal d'aconseguir-ho , des de la Cooperativa s'obren vàries línies de treballa per assolir aquest objectiu:
Garantia de la procedència ecològica del producte:
L'organisme encarregat del seu control a les Illes Balears és el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) .
El CBPAE es una corporació de dret públic depenent de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, creat per tal d'exercir com a autoritat única de control de la producció agrària ecològica a les Illes Balears. Tots el productors i empreses elaboradores que volen gaudir de l'aval Agricultura Ecològica han de notificar la seva activitat i restar sota el control del CBPAE.
Entre d'altres, ofereix els següents serveis: Controlar el compliment del Reglament Europeu; Certificar i garantir el productes; afavorir canals de comercialització; Promocionar l'agricultura ecològica; investigació i formació,inscriure els productes que compleixen els requisits, prèvia sol·licitud del productor. ....
El consumidor podrà saber si el podructe està certificat si el producte du el distintiu en una etiqueta (o contraetiqueta) numerada, amb un logotip i la llegenda «Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica» gestionada i subministrada pel Consell.
Controls Interns:
La cooperativa també s'encarregarà de fer un controls interns al agricultors associats alhora que posarà especial atenció en fer formació contínua sobre nous mètodes de controls interns a les explotacions, necessitats dels controls ....
El fet que l'illa de Menorca fou declarada l'any 1993 Reserva de Biosfera per la UNESCO, implica el compromís de treballar per un desenvolupament sostenible d'aquest petit territori. Tenint en compte que el sector primari gestiona la major part del territori illenc es fa necessari que l'activitat econòmica que desenvolupa aquest sector sigui sostenible en el seu sentit més ample, és a dir tant en una gestió respectuosa amb el medi natural com en l'aspecte econòmic i social de tal manera que aporti a la població rural una remuneració digna i un confort equiparable al que tenen les persones que treballen en altres sectors.
Una de les primeres evidències que s'observen és que, degut a la seva normativa i al maneig poden garantir una agricultura que produeixi alhora productes agraris ecològics i un gran ventall de serveis agraris ambientals.
Avui sabem que la part del model agrari que possiblement genera majors externalitats positives i menors de negatives a l'illa de Menorca, són les explotacions que compleixen les següent restriccions:
1. Són Explotacions Familiars i/o Explotacions ecològiques i/o que utilitzen Varietats o Races autòctones.
2. Explotacions que compten amb pagesos professionals.
3. Explotacions que contribueixin, per un costat, a mantenir la combinació de productes agraris convencionals i, serveis agraris ambientals i, per altra costat, que contribueixin a mantenir el model econòmic i territorial equilibrat i sostenible per les Illes.
Moltes d'aquestes externalitats es manifesten en forma de bens públics, oferts en forma de Serveis agraris ambientals i que són consumits per altres sectors econòmics i per la resta de ciutadans, molts cops sense pagar el valor del mateix ni el cost de produir-los, i en conseqüència, sense que els pagesos rebin ingresso per aquesta feina.
És per això que des de la Cooperativa es treballarà per intentar que l'agricultor rebi les rendes tant pel producte que produeix com per la manera en què el produeix, pels serveis agraris que presta i per com modela el territori, ajudant a consolidar l'agricultura ecològica a Menorca i evitar, en tot el què pugi, la desaparició explotacions familiars. Evitant, en darrer terme, que es deixin de produir aquests serveis agraris tan beneficiosos per la resta de sectors econòmics com per els menorquins o visitants de l'Illa.
A més, la cooperativa té molt clar que no competeix amb la convencional de Menorca- tots som pagesos- sinó que es dirigeix a un segment de mercat diferent al de la convencional o, dit d'una altra manera, on els consumidors no només valorant el preu preus sinó que també es valora tota una altres sèrie de variables a vegades més qualitatives: gust, sabor, olor, seguretat, com està produïda, respecte pel medi, serveis ambientals que genera... És a dir, valora també tota una sèrie de valors afegits més.
En definitiva, l'illa de Menorca presenta tota una sèrie de condicions que suposen un clar avantatge per a l'extensió de les pràctiques agrícoles ecològiques a tot el seu territori. Però és sobretot la sensibilitat de la població menorquina envers el camp i el món de la pagesia, en particular, i el medi ambient en general, el principal avantatge amb que compta Menorca per a aconseguir la reorientació d'una part del seu model agrícola actual cap a un model sostenible i ecològic.
L'agricultura ecològica, com a activitat que transforma directament el medi natural, però de manera respectuosa, es perfila, per tant, com a un factor essencial per a aconseguir el futur sostenible de Menorca.
L'evolució d'aquest subsector agrari en els darrers anys ha estat força important, passant de no tenir operadors inscrits al CBPAE a principis dels 90 als 62 actuals, dels quals 52 són productors i 10 són elaboradors.
Tot i tenir una presencia encara minoritària dins el sector primari de l'illa de Menorca, principalment ramader i productor de llet i derivats lactis, la producció agrària ecològica de Menorca, pot amb el temps incrementar aquests pes i jugar un paper important.
L'aposta per aquest tipus d'agricultura a poc a poc es va consolidant. Així, el 2002 es creà l' Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Menorca (APAEM) . A més, aquest passat 2007 el CBPAE va certificar els 2 escorxadors de Menorca i la Sala de Desfer que hi ha a Maó per tal que es pugui sacrificar i desfer com ecològic, alhora que s'han començat a certificar alguns restaurants, camions de transport de bestiar, forns... Aquest procés, emperò, s'ha de complementar amb el desenvolupament, també, d'indústries elaboradores de productes agroalimentaris ecològics...
En definitiva, perquè us pugueu fer una idea de la dimensió del mateix a Menorca us presentam un resum d'algunes dades estadístiques, motes d'elles extretes de les estadístiques anuals del CBPAE, on es podrà corroborar que des de l' inscripció de les primeres hectàrees d'agricultura ecològica l'any 1995, l'evolució ha estat caracteritzada per un augment progressiu tant d'hectàrees com d'operadors:
Evolució del nombre d'operadors de Menorca i hectàrees
Aquestes hectàrees es dediquen, majoritàriament, a cultius de pastures i farratges, seguides per les dedicades a cultiu de cereals, el que es correspon amb l'activitat agrària predominant a Menorca, la ramaderia. Lògicament, també entre les explotacions ramaderes ecològiques les de vacum són predominants (tot i que la majoria es dediquen a la producció de carn), seguides per les d'oví.
Superficies de Menorca inscrites al CBPAE el 2007
Per acabar, es pot observar com també el volum de comercialització de la producció agrària ecològica a Menorca està augmentant.
Evolució del volum de comercialització (€) de productes agroalimentaris ecològics 2003-2007